SALUT I MALALTIA
Els conceptes de salut i malaltia varien en funció del paradigma utilitzat, depenent de les explicacions i supòsits sobre les mateixes.
La medicina convencional entén a l’ésser humà com un cos i a la salut i malaltia com allò que expressa el cos físic. En el procés de curació el subjecte és passiu i el tractament és extern a ell. Cada vegada es parla més de salut integral i prenem consciència que la salut no es redueix a quelcom purament biològic, sinó que afecta a tota la persona, de manera que totes les intervencions en salut han de tenir la perspectiva integral, global i holística.
La perspectiva holística de la salut, considera l’individu com una unitat de cos, ment, estats emocionals, patrons de relació i memòries energètiques que interactuen entre si. D’aquesta manera entenem la salut i la malaltia com un estat que experimenta la persona i no com a expressió del cos.
El símptoma o la malaltia ens parlen del que succeeix a la nostra vida, no només del cos físic i ens ajuda a prendre consciència del que passa a nivell inconscient de la nostra existència, convidant-nos a realitzar canvis en la nostra manera de ser i d’estar.
El cos físic està dins d’un embolcall energètic, constituït per diferents cossos subtils; l’emocional, el psíquic, el mental i l’espiritual, els quals estan estretament lligats entre si i cadascun té un paper transcendental en el fet d’emmalaltir.
Des d’aquesta perspectiva no parlem de curació sinó de sanació entesa com un procés actiu per part de la persona que experimenta el símptoma o la malaltia. A més de recórrer als tractaments de la medicina convencional, es tracta de sanar la vida. La intervenció no es basa en suprimir els símptomes sinó que tracta de trobar les causes que els generen.
La simptomatologia que expressa el cos és conseqüència del patiment emocional que experimenten les persones molt abans que apareguin les patologies, de manera que ignorar aquest patiment o suprimir els símptomes amb fàrmacs, lluny d’ajudar a sanar, despisten o emmascaren la malaltia reapareixent de nou quan suprimim la medicació.
Les ferides emocionals, independentment del temps que faci que es van produir segueixen afectant-nos fins que amb un procés terapèutic adequat, dirigit i conscient les rescatem i transmutem.
Per recuperar l’equilibri i la salut és important que el malalt, sense prescindir de cap tractament mèdic, s’acompanyi d’un treball a nivell mental i emocional per millorar la recuperació.
