Sents por sense que aparentment passi res?
Sents opressió al pit, un “nus” a l’estómac o gola, sents taquicàrdia o altres sensacions físiques sense justificació?
Vius en estat de vigilància tot el dia?
El nostre diàleg intern, allò que ens diem condiciona la nostra manera de viure les situacions de la nostra vida.
Davant d’una situació que ens provoca ansietat, és important adonar-nos què ens estem dient. Moltes vegades ens diem que no som capaços, que no podrem, creiem que no som suficients i no confiem en les nostres habilitats. La por del fracàs, de ser jutjats i criticats ens encamina a la necessitat de tenir-ho tot controlat i perfecte per evitar fracassar. La manca de confiança en un mateix, la por al fracàs, al judici i la crítica, la por a què passarà són la base de l’ansietat.
Confiar en un mateix. Viure el fracàs com a oportunitat d’aprenentatge, qüestionar les creences que t’impedeixen viure sense por és la clau per viure sense ansietat.